FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la suor (a algú). L'airet em dessua el front. L'ombra del brancatge el dessuava. Descansar per cessar d'estar suat. Seiem a dessuar a l'ombra d'aquest arbre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la freixura. Matar². Si m'enganyes, t'esfreixuraré. Fatigar-se en extrem en algun treball, treure el fetge per la boca. Ara m'esfreixuro en aquesta dura tasca, però després podré descansar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, descansar sobre un suport. Posa l'escala que recolzi a la paret. La volta recolza sobre les dues parets laterals. Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles. Sobre aquells exèrcits poderosos recolzava tota la força de l'Imperi. Posar (alguna cosa) de manera que recolzi o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adelitar (la vista, l'orella, l'ànim, etc.) amb quelcom d'agradable. Un paisatge que recrea els ulls, la vista. Recrear-se amb una bella lectura. Descansar del treball amb algun entreteniment. Durant els caps de setmana es recrea amb la pesca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer descansar (una cosa) sobre una altra. Van basar el temple sobre una roca. Fonamentar 2. L'autor basa aquesta teoria en els fets que acabem d'exposar. No sé en què podeu basar-vos per a sostenir aquesta opinió. Antigament, l'economia de la comarca es basava en l'agricultura i la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bel·ligerants. Les negociacions per arribar a un alto el foc han començat aquest matí. Arrest o parada que fan els soldats, vianants, etc., per tal de descansar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop d'estaca. Obra feta d'estaques clavades a terra. Conjunt d'estaques de fusta, de formigó, etc., que, clavades en un terreny poc consistent, n'augmenten la compacitat, o bé, fent-les penetrar a més profunditat, permeten de fer descansar els fonaments sobre llurs testes. Barrera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de descansar. El diumenge és dia de descans. Fer un descans d'una hora. No tenir un moment de descans. Allò que ens descansa. És un descans, no sentir-lo enraonar! Aquest fill serà el descans de la nostra vellesa. Pal que va agafat per un cap al braç del carro o al [...]